Les parets retronen

Les sento com es mouen, demanant a crits que les miri, que les miri amb atenció. Volen que les acaricii, notant les seves esquerdes, humitats i els seus punts forts i sencers. La pell de la casa és com la nostra... I ella em demana a crits que la cuidi.

La caramida d'aquest lloc m'implora una vegada més que m'aferri a la idea de que a poc a poc i amb paciència les parets d'aquesta casa puguin recuperar el seu esplendor.

Portarà temps, també molta pasta... I no és només qüestió de farina, ous i un polsim de sal i amaçar-ho bé... és feina que necessita més de dues mans... i segurament més d'un sol cor...

Les parets retronen, sento com es mouen, demanant a crits que les miri. Demanant a crits poder tornar a sumar històries plenes de vida i moviment. Em demanen que em quedi i que no desisteixi de poder veure un dels meus somnis fets realitat.

Les parets retronen perquè és la seva manera de demanar que les cuidin.

Les escolto. Per això he decidit quedar-me, PER LES PARETS, però també PER LA TEULADA que em donarà aixopluc.

I PER LA TERRA QUE L'ENVOLTA.



ELS AMICS I ELS DE CASA.