Fa poc vaig poder
compartir temps amb una persona peculiar i especial. Quan em va
dir que al lavabo que estava construint hi posaria un detector de
moviment em vaig emocionar positivament. Però a l'hora de la
veritat, va ser un desengany.
Després d'aquest temps... he descobert que lo important, ara, és aprendre a apagar el llum. Quan la llum s'apagava sola, em provocava ansietat. Durant una activitat plaent com és cagar, veure que la vivia amb
presses i patiment per no voler quedar-me a les fosques va ser una tortura...
Avui, la llum del lavabo encara es
queda oberta, però almenys, puc tornar a gaudir del meu moment. I
ara em sento xiuxiuejant... A POC A POC! I silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada