Avui faig 33 anys.
Per fer el dia més especial, he decidit inaugurar un nou blog. I per què? Perquè a vegades tinc la necessitat d'escriure i m'agrada retornar a moments del passat a través dels meus escrits. Ric molt llegint el meu Fotolog, també em transporto a memòries del passat, de bones i de dolentes. Amb els blogs de viatges també. Llegir-me m'ajuda a entendre una mica millor qui sóc jo.
Sento que ara estic en un lloc molt estàtic, però que el meu interior està més remogut que mai... l'última volta al sol, ha estat intensa... I sembla ser, que aquesta també ho serà... Per tant, crec que em pot anar molt bé continuar escrivint pensaments, idees, bogeries... per treure mals de panxes o també expressar les sorpreses i la gratitud que tinc cap a la vida.
Benvingudis al meu nou blog, EL LLUM DEL LAVABO OBERT.
El títol d'aquest blog és ben bé, una frase que escolto sovint... Intento no escoltar-la, però per mi anar al Lavabo deu ser un moment d'il·luminació... Així que és encendre aquella llum i oblidar el món físic i posar-me en el meu interior més profund... i sortint del lavabo... no recordo haver encès ni apagar el llum...
La llum sempre s'ha associat a les idees... Doncs potser per això deixo el llum obert inconscientment... PER NO PERDRE-LES.
PD: Des d'aquí vull agraïr la paciència a la meva família, companys de pis, amics... que han tingut que conviure amb aquesta cosa meva... Sobretot... A la paciència del meu germà... Que odia aquest terrible fet sobre mi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada