Estimats Reis de
l'Orient,
Fa molt de temps que no
us escric cap carta, suposo que tampoc necessitava res concret i em
deixava fluir pels camins de la vida.
La última la vaig
escriure al desembre de 2011 on us vaig demanar poder tornar a notar
papallones a l'estomac i fer alguna bogeria per amor, i la veritat,
que el 2012 va ser ben bé això... papallones a l'estomac que em van
portar a viure una de les experiències més boniques i enriquidores
de la meva vida: Estudiar a Oregón per ser Mestra Waldorf. Us estic
eternament agraïda per concedir-me aquest desig.
Recordo especificar que
no em feia falta tornar anar a l'altra punta de món, però tot i
així la vida m'ho va tornar a permetre. Fins hi tot després de
decidir tornar a casa, al 2018 ho vareu tornar a fer i em vau
concedir anar a Sud Amèrica on vaig pedalar 3775km!
Des de 2011 han passat
tantes coses, que fer un simple resum seria ben difícil... Perquè
la vida no només són experiències, sinó també que són persones
que t'acompanyen a viure-les! Per tot això i aquestes estic molt agraïda
també. De fet, si sou tant màgics ja sabreu que m'he dedicat a
assaborir cada instant, tot i que a vegades se m'hagi quedat una mica
de mal regust de boca... ;)
En aquests anys m'he
adonat que si que em falta una cosa, i ja sé que sabeu que estic en
el procés de que es converteixi en una realitat, però necessito
demanar-vos que aquest 2020 el Niu de Cal Miserachs sigui cert, que
hi pugui anar a viure com a molt tard a finals d'aquest 2020. Hi ha
molta feina, però crec que entre la meva voluntat i l'energia dels
que m'estimen i em volen ajudar a tenir aquest espai ho podrem
aconseguir. Espero que ens doneu forces i energia per fer-ho.
M'agradaria que el 2020 fos l'any propici en que dues animes lliures es puguin trobar per finalment caminar de la mà fent que la relació sigui preciosa i ens permeti construir. Tinc fe de que el futur encara pot ser increïblement meravellós!
Crec que estic demanant
massa, però aprofitant que m'hi he posat, continuo... A nivell
professional m'agradaria continuar aprenent tant, moltes gràcies. Tot i
així, preferiria que la meva posició ocupacional fos a una
distància màxima de 30 minuts en cotxe. Especifico, espero que el
que ja hem començat al 2019 continuï convertint-se en una realitat
a Santa Coloma de Queralt. Desitjo que l'Escola que somiem sigui una
realitat ben aviat. Ja sé que començarem a poc a poc, però a poc a
poc i bona lletra, i sobretot molt d'amor.
Crec que hi ha molts
d'aquests desitjos que semblen egoistes, però espero que no ho
llegiu com a tal... la veritat és que em dedicaria a demanar PAU al
món, l'obertura de fronteres i la llibertat de moviment de totdon i
tothom. També demanaria que el món no es regís per la necessitat
de tenir coses, sinó per la necessitat d'acumular experiències, i
que aprofitéssim per canviar una mica aquest estil de vida... Que
els governs apostessin per un estil de vida més verd, però sense
que la liïn pensant que tothom s'ha de comprar un cotxe nou per anar
a les zones metropolitanes... Una mica de consciència també... (que
això també ens fa pensar que hem de viure per consumir i per tenir
més diners, per tant treballar més, evitant compartir més temps amb les
nostres famílies i amics). Espero que ens dediquem a apagar els
mòbils amb més i més freqüència, i que els carters tinguin més
feina a repartir cartes d'amor que a repartir factures... Desitjo que
recordem el que vol dir fer TRIBU, que ens cuidem.
Estaria escrivint molta
estona però la Montse, que vol Felicitat i Salut, m'espera per
continuar gaudint moments juntes al llarg d'aquesta vida.
Gràcies per escoltar els
meus desitjos, ja sé que sempre feu el que és a les vostres mans...
per tant m'adaptaré al que arribi, com sempre. Però tenia ganes
d'asseure'm i escriure el que de veritat m'agradaria que passés al
llarg d'aquest any.
També us vull donar les
gràcies per la vida, ja sabeu... sense vosaltres potser no estaria
aquí!
Espero escriure-us l'any
vinent. Us desitjo un molt bon any. Salut i Felicitat per totes!
Una
abraçada gegant.
Pd: La Trillium vol una
feina prop de casa i amb bona gent. Li vaig dir que ho posaria a la Carta, ja que
ella em va donar a mi una de les millors feines que he tingut aquests
anys: CUIDAR EN FELIX.
